Ara fa deu anys, un grup de veïnes i veïns de Sants vàrem decidir crear el Casal Independentista de Sants. Corrien temps de divisions en el món independentista i desenganyats vàrem canviar el "plegar i anar-nos-en a casa" per un, en aquell remot 89, no saber ben bé que fer. Però era clar que teníem ganes de seguir treballant i ho férem des d'una perspectiva local, de barri, on ja s'hi tenia una certa experiència com a assemblea de l'MDT, però sempre amb la voluntat de contribuir a l'enfortiment i, en la mesura de les nostres possibilitats, cohesió d'allò que en dèiem i encara diem MCAN. D'aleshores ençà hem fet actes, xerrades i campanyes, concerts o cursos d'història, passant per l'emblemàtica calçotada a la plaça de Sants. Ens hem solidaritzat amb els presos o hem donat a conèixer al barri propostes i campanyes d'abast nacional. Sense oblidar el nostre compromís internacionalista, en totes les vessants possibles i imaginables. I ho hem mirat de fer de la millor manera possible, fins i tot assumint compromisos que de ben segur ens depassaven però que el context ens exigia haver-ho de fer. I com no podia ser d'altra manera hem patit la repressió en la seva cara més crua.

    De ben segur que algunes coses s'haurien pogut fer millor. També, sens dubte, hauríem d'haver fet moltes més coses; en aquest sentit el Casal no és un oasis impermeable. Però estem contents. Hem contribuït amb la nostra col·laboració, participació i recolzament, i sempre sense reivindicar cap mena de protagonisme , a un seguit d'iniciatives que entenem que han contribuït a fer de Sants la vila amb un fort compromís polític, en el sentit de transformació, que és actualment. Un compromís com el que s'ha demostrat recentment.

    Gràcies a tots aquells i aquelles, socis i simpatitzants, veïns i veïnes que ho heu fet possible durant aquests 10 anys.

Plana inicial del número 17 de l'Insurgent.

---