En Benjamí Ramos és un veí de Granollers que va ser detingut el 1995 a Alemanya, acusat de col·laborar amb l'organització armada basca ETA. Allà va ser empresonat durant un any i mig i després extradit i jutjat a Madrid el setembre de 1997 on fou condemnat a 11 anys i 4 mesos de presó en un judici basat en la declaració sota tortura de la militant basca Rosario Ezkerra; malgrat el judici farsa, el greu estat de salut d'en Benjamí, les vagues de fam, les pressions psicològiques i físiques en Benjamí no s'ha rendit mai i és per això que des de la presó ens fa arribar aquest comunicat:
Des de la presó d'Alcalá-Meco vull fer arribar salutacions d'estima i combat. i enguany una abraçada amb una intensitat especial, més alegre; perquè la unitat dins l'independentisme català s'està fent realitat.
I és així com avui, al Fossar de les Moreres, podem fer un digne homenatge a totes les dones i homes que van lluitar i morir per una Terra Lliure; que no van permetre l'ocupació i l'opressió de Catalunya ni dels/les catalan/es, que s'han oposat a tenir una casa abandonada, fosca i trista; que no han volgut que el pas del temps malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres.
Companys/es, massa temps ens han dividit les nostres forces; massa temps ens han embullit; massa temps, per no aprofitar la nostra diversitat en els colors i creences i no saber avançar pas rera pas amb voluntat d'aurora.
Catalans/es, que no sigui necessari més parlar insistint en la unitat, ja que aquesta s'ha esdevingut realitat, constant de treball. Projectem la paraula en com enfortir el moviment revolucionari català reforçant tot el seu ventall. Hi ha un mot: MILITÀNCIA.
Que la propera verema celebrem victòries recollint la llavor, el sentiment de l'Onze de setembre, amb el treball militant.
AMOR I COMBAT. ENDAVANT
VISCA CATALUNYA LLIURE
VISCA TERRA LLIURE
(Nota de la Redacció: El moment de tancar l'edició d'aquest número ens ha arribat la notícia oficial del trasllat d'en Benjamí a una presó propera a Barcelona. En el proper número seguirem informant)
Va de Casals. El proppassat dissabte 21 d'agost s'inaugurà el Casal Independentista de la Garrotxa a Olot. El casal, integrat tant per col·lectius com per persones a títol individual, vol esdevenir un referent per l'independentisme a la Garrotxa alhora que un punt de confluència i debat. D'entre les activitats més immediates del casal destacarem la campanya contra l'eix Vic-Olot, infraestructura que suposaria un atemptat contra la Vall d'en Bas i del Fornés.
Amb una voluntat semblant el recent dissabte 4 de setembre s'ha inaugurat a Vic el Casal Independentista Popular "Manuel Viusà". En aquest cas es tracta d'una iniciativa de l'Assemblea d'Independentistes d'Osona oberta a tothom qui, en els seus àmbits, busqui una alternativa a la situació actual. L'inauguració comptà amb la presència, entre d'altres, de la filla de Manel Viusà, Joana Viusà, i es convertí en un emocionant homenatge a tota una generació de lluitadores i lluitadors que ho donaren tot per la defensa de les nostra llibertat.
Des del Casal saludem amb entusiasme aquestes dues noves iniciatives que de ben segur repercutiran positivament en la situació del moviment independentista.
El Casal a internet. Des d'aquest estiu el Casal compta amb una pàgina web on hi podreu trobar des de diferents números de "L'Insurgent" fins a l'agenda d'activitats, passant per enllaços, etc. No dubteu a consultar-la i a enviar-nos les vostres col·laboracions, suggerències o notícies. L'adreça d'internet és: http://come.to/jcompte.ct
Plana inicial del número 16 de l'Insurgent.