"Quan acabem una missió, els meus soldats també tenen permís i tornen cap a casa". Amb aquest comentari. Ibrahim Falan, oficial de l'UÇK (Exèrcit d'Alliberament de Kosovo), definia l'actual estratègia de negociació del govern de Milosevik. Una opinió que, miraculosament, s'esvaeix en el trajecte que va de Dürres al port italià de Bari. Fora de l'àrea del conflicte, celebrem i fem auguris de tota mena al pla de pau fruit de la resolució aprovada divendres passat pel Consell de seguretat de l'ONU.
Poca cosa ha canviat, però, per a Kosovo des de Rambouillet fins al pla sorgit sota els auspicis del G8 i refrendat finalment pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Més encara, mentre a la ciutat francesa la delegació kosovar tenia un paper protagonista, l'acord actual ha viscut un procés que ha atorgat a Kosovo el paper de convidat de pedra. Un acord de pau en què, recordem-ho, ha estat novament bandejada l'opció democràtica majoritària de la població de Kosovo, expresada de forma clara i contundent amb la victòria de la Lliga Democràtica de Kosovo del president Rugova en el referèndum del 24 de març de 1998.
Pel que fa als centenars de milers de refugiats repartits, sobretot, en camps a Albània i Kosovo, que es mantindran -com a mínim- fins a la tardor vinent, segueixen apuntant-se massivament a les llistes que l'ACNUR confecciona per omplir avions que duran uns pocs afortunats a un destí el nom del qual desconeixen fins que no hi arriben. Semblen fins ara, els únics conscients del valor insignificant d'una signatura del senyor Milosevic en un acord internacional.
Parlant del president iugoslau, cal no oblidar que els bombargeigs de l'OTAN faran necessària l'actuació immediata de l'entramat d'empreses que permetran la reconstrucció del país, totes elles vinculades directament al president o a algun dels seus familiars. Pel que fa a les indústries fetes malbé, velles i obsoletes, seran substituïdes per instal·lacions modernes -controlades també per l'entorn del president iugoslau-, pagades amb capital de multinacionals dels mateixos països que han participat en la seva destrucció.
En aquest panorama gris cal destacar, d'una banda, la reacció solidària del poble català vers el poble kosovar -a través de la campanya Catalunya x Kosovo, en la qual el CIEMEN continua tenint un paper protagonista pel que fa a l'organització logística- i, de l'altra, l'evidència que Europa ha de dotar-se d'una política exterior comuna basada en el reconeixement dels drets col·lectius de tots els pobles que la formen.
Oçalan ha estat condemnat a pena de mort acusat d'atemptar contra l'estat turk. Desde aquí donem el nostre suport a la lluita per l'alliberament del poble kurd i mostrem el nostre rebuig contra la pena de mort. Dijous 8 de Juliol,a les 20h. concentració en la pl. St. Jaume.
Plana inicial del número 15 de l'Insurgent.