Aquests dies hem assistit a un gir en les declaracions de diferents responsables polítics als tres nivells de concreció del poder de l´Estat. Les més recents les fetes des del departament d´Economia de la generalitat. Matisant l´última mesura classista del Conseller de voler reduïr l´IRPF a les rendes de més de 120.000 euros. Aplicant el seu famòs “ara no toca” els democristians diuen que ho deixaran per més endavant, una vegada passada la crisi i suposem que també les eleccions municipals. Això sí la supressió de l´impost de successions per a les herències de 2 milions d´euros ja l´han aplicat. Fent que la Generalitat de la tissorada en Sanitat i Educació, deixi de percebre uns 400 milions d´euros.

Poc abans i des de Madrid el Ministre de Treball proposava que fossin les grans empreses amb beneficis les que assumissin el cost de les prejubilacions. De pas criticava la salvatge xifra d´acomiadaments que vol escometre la multinacional Telefònica. Tot plegat com si d´una sucursal d´acció social es tractés i no d´aquell mateix ministeri que es subsidiari de l´aplicació de la reforma laboral i de les pensions. Miraculós desvetllament de la consciència social que té molt a veure amb la patacada electoral de les passades autonòmiques i lo molt que s'hi juguen els socialistes en aquestes municipals.

Per últim i en l´àmbit més local, el nostre vigent alcalde Jordi Hereu feia el seu particular balanç dels primers 100 dies de govern democristià a la generalitat. Tot criticant les retallades, es plantava davant l´última ocurrència de CIU que veu amb bons ulls, suprimir el metro dels dissabtes a la nit a Barcelona. El mateix Hereu que va mantenir una posició contrària a les demandes de conciliació laboral i de descans de dos dies dels autobusers o que ja va permetre retallades en els serveis d´autobusos adduint motius de manca de pressupost municipal. L´alcaldable del PSC a les pròximes eleccions municipals té doncs molt poc a dir en el tema del transport i en general de com solventar la crisi econòmica i les retallades socials. 

Com sempre els discursos es modulen quan més s´aproximen les eleccions. Independentment de l´instància que s´ocupi a nivell de l´administració de l´Estat, tots comparteixen el mateix afany discursiu. Paraules, retòrica i les mesures concretes del seu veritable programa electoral, es deixen per després de les eleccions. L´engany doncs no són les eleccions en si o el fet de votar, ni tant sols la política, sinó el biaix que li volen donar els gestors al govern i els partits que esperen el recanvi institucional. Es responsabilitat doncs de la ciutadania de mirar més enllà de la política d´artifici i dels discursos de consens i apostar per opcions rupturistes i de classe que actualment vol dir de progrés i democràtiques.

Josep Lluís López. Militant de la CUP Alternativa per Barcelona