|
dimecres, 20 d'abril de 2011 18:43 |
|
Aquests dies hem assistit a un gir en les declaracions de diferents responsables polítics als tres nivells de concreció del poder de l´Estat. Les més recents les fetes des del departament d´Economia de la generalitat. Matisant l´última mesura classista del Conseller de voler reduïr l´IRPF a les rendes de més de 120.000 euros. Aplicant el seu famòs “ara no toca” els democristians diuen que ho deixaran per més endavant, una vegada passada la crisi i suposem que també les eleccions municipals. Això sí la supressió de l´impost de successions per a les herències de 2 milions d´euros ja l´han aplicat. Fent que la Generalitat de la tissorada en Sanitat i Educació, deixi de percebre uns 400 milions d´euros.
|
|
dimecres, 27 d'abril de 2011 10:52 |
|
El passat 20 d'Abril en visita al nostre Districte, l'actual alcalde Jordi Hereu i candidat del PSC a l'Ajuntament va prometre construir més de 20.000 pisos en vuit anys. Per aconseguir-ho vol invertir uns 320 milions d'euros . Crear un organisme públic que vagi a mitges amb les constructores i cedir més sòl públic. Ho farà a partir de plantejaments urbanístics ja aprovats que inclouen una ubicació al nostre Distrecte: Can Batalló-Magoria.
Els motius en principi poden ser lloables; d'aquests 20000 pisos la meitat es faràn com a VPO. A més s'espera que això reactivi el sector de la construcció I es creïn llocs de treball. El problema: el frau I la injustícia social en que es basa.
No sabem en quin punt del cercle viciós de la bombolla especulativa van confluir els polítics amb l'axioma que el problema de la vivenda es resol construint més vivenda. Però a dia d'avui encara no s'ha demostrat que la construcció de vivenda nova asseguri llocs de treball estables. L'accés a un habitatge digne I sense hipoteques d'esclavatge. Aturi la inflació dels preus en el sector. Solucioni la falta crònica d'equipaments. O l'alienació de sól públic en benefici de les constructores i els bancs, beneficiaris últims de tot el tinglat.
|
|
Escrit per Estirantdelfil, 'la Directa'
|
|
dimarts, 1 de febrer de 2011 21:12 |
|
 La imatge, finalment, commou, corprèn i colpeix. I aixeca acta de la realitat. Dissabte 22, el govern del millors concretava les acusacions que si, vés per on, existim: la protesta contra les pensions, al Palau del Cinema, era violentada, reprimida i desallotjada. 350 agents fitant i fitxant la protesta ben d’esquenes al Palau de la Música, símbol del delicte d’alta volada i la corrupció intrínseca al Poder. Mirar sempre a l'altra banda: en són experts. Metàfora crua del país on el goril·la és blanc, la mare de Déu és negra i tot és possible. Rosa Luxemburg revisitada un cop més: “els taurons impunes i les sardines culpables”. Felip Puig: el parany de l’anunciada “fi de la impunitat” només corrobora que la seva continuarà. Al 3%? Qui sap. Felip Puig, Felip Putsch? No se sap encara, però era el mateix Puig qui firmava les adjudicacions d'obra pública investigades en el cas Palau. Ai. Impunitat, es diu.
Antisistema, en diuen. Antisistema? Potser si i amb raó, però perquè ens hi aboquen. Fa res, efectivament, ens acaben de deixar fora del sistema públic de pensions. Molt abans expulsats d’un dret a l’habitatge ja inassolible i, de sempre, exclosos del tot del mercat laboral. Antisistema? Fora sistema, en tot cas. Outsiders de l’estafa i el frau, si. Però perquè ells ens hi empenyen: ens han posat fa temps, a tota una generació de joves, en els marges d’un sistema tafurer d’exclusió. Clar que mentre tot això passa, seguim respirant i bategant: la Gemma prepara l’estirant del fil de demà sobre la ‘desprotecció social oficial’ que suposen centenars de pisos públics buits en plena situació d’emergència social. El rostre de la crisi que mai no s’ensenya: 14.007 desnonaments l’any passat a casa nostra (51 diaris, 47.838 des de 2007), 686.000 aturats segons la darrera EPA i 1’3 milions de pobres. Fora del sistema, milers. Quan els antisistema són ells: qui destrossa drets socials, malmet allò públic, trinxa vides i ens llenca a l’abocador de la història.
Insondables paradoxes bèl·liques de tot plegat, no deixa de ser del tot curiós que el principal fòrum de la policia autonòmica catalana a la xarxa –mossosdesquadra.com– tingués com a primera notícia, el dia del desallotjament, el manifest “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci”. Des del 18 de gener i encara avui ofereix la possibilitat d’adherir-s’hi. Paradoxal perquè aquell manifest està redactat i impulsat, precisament, per l’espai social que va okupar el cinema: era el manifest de la manifestació. Que prengui nota Felip ‘McCarthy Puig’. I per nosaltres, al vent del món, ànims tupamaros. Quan els colpejaven ells sempre deien: amunt els ànims, companyes, si han vingut és perquè hi som. I perquè som. I perquè no ens faran pas creure.
|
|
Escrit per Oriol
|
|
dimarts, 4 de gener de 2011 16:15 |
|
El Tribunal Suprem va donar dimecres passat un duríssim cop, en forma de sentència, al model d'immersió lingüística vigent a Catalunya des de principis dels anys 80. Cal recordar que aquest model fou aprovat per majoria absoluta al Parlament de Catalunya després de ser assimilat pel Ministeri d'Educació el curs 1978-79 - gràcies al treball i convicció d'un gruix important de professors de català procedent de l'antiga DEC d'Òmnium Cultural i del sindicat USTEC.
Doncs bé, ara la sentència obliga al Govern a “Garantir el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament”, entre altres imposicions. Arribats a a aquest punt, potser seria bo tornar a recordar quins són els motius pels quals es va proposar aquest model d'immersió lingüística, i que per altra banda ha estat tan lloat des d'organismes nacionals i internacionals.
El conjunt de la comunitat educativa entén que l'ensenyament en català és un element indestriable del model d'escola integradora i inclusiva que ha de garantir la igualtat d'oportunitats i l'adquisició d'ambdues llengües oficials al Principat de Catalunya. Així doncs, la utilització vehicular de la llengua pròpia, el català, no sols no va en contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement, de la seva valoració i del seu ús social. ( Sense la immersió les comunitats de catalanoparlants adquiririen perfectament el castellà però les comunitats castellanoparlants ignorarien el català)
Aquesta planificació lingüística, doncs, és la que s'ha mostrat més eficient en societats plurilingües. En detriment d'altres models com els de Galícia o el País Valencià que autoritzen la regressió de la llengua pròpia sota l'empara de conceptes com bilingüisme, llengua estrangera a l'inici de la escolarització i el castellà com a llengua “comuna”. Lligat a aquest argument també cal destacar que l'informe Pisa d'enguany ha demostrat que la competència lingüística en llengua castellana dels alumnes catalans és clarament superior a la dels alumnes espanyols. Una mostra més de l'eficàcia del nostre model d'immersió lingüística.
També sembla elemental haver de tornar a explicar que l'ús vehicular del català i la transmissió de la cultura pròpia del país és un element clau en la integració i la cohesió social. Sobretot en un temps de grans fluxos migratoris – reconeixent que les persones que arriben al nostre país tenen tot el dret a fer-ho – i de coexistència de dues comunitats lingüístiques diferenciades. Així doncs, aquesta mesura no farà res més que atiar la confrontació i la segregació. Amb tot, hem de deixar clar que el Títol II de la LEC manté el català com a llengua vehicular, malgrat que en el seu moment ens va semblar insuficient ja que no avançava mesures per eixamplar l'ús social del català als centres educatius.
Per altra banda, segurament també seria pertinent recordar, en aquest temps que alguns tenen tanta por a la memòria històrica, que la immersió lingüística i la normalització han vingut a compensar i revertir segles d’arraconament, de desprestigi i de prohibició. I que la mateixa situació jurídica actual, és clarament desigualitària, en benefici del castellà és clar.
Però no només hem de centrar-nos en l'ensenyament, no som tant il·lusos. Ja sabem que aquesta preocupació d'alguns pares– i recolzada i/o promoguda per Convivència Civica Catalana, el PP i Ciutadans – no rau en l'estima incondicional cap a uns fills i la seva educació sinó que respon a motius polítics. Aquesta sentència és una escalada més en la lluita per aconseguir la substitució lingüística i la imposició del castellà com a llengua única i oficial a Catalunya. Sobretot, en uns moments en què l'ús social del català es troba en clara minoria.
Per tot això, des del Casal independentista de Sants pensem que cal aturar aquesta nova agressió i que per aconseguir-ho caldrà implicar-nos-hi amb fermesa i convicció. Cal que entre totes i tots (docents, pares i mares, veïns, col•lectius, associacions...) iniciem una campanya de desobediència civil que faci impossible l'aplicació d'aquesta sentència. Cal que ens mobilitzem activament davant dels intents de privatització i d'imposició de la llengua castellana a les nostres escoles. Perquè seguim defensant els pilars fonamentals de la tradició pedagògica que tan coneguts ens ha fet arreu del món.
Per la defensa de l'escola Pública, Catalana i de Qualitat.
Casal Independentista de Sants, dijous 23 de desembre de 2010
|
|
Escrit per la Burxa
|
|
divendres, 10 de desembre de 2010 18:44 |
|
Doble judici contra els Mossos d'Esquadra per la persecució i assetjament contra un fotoperiodista de la Directa · La fiscalia demana per un agent de la Brigada Mòbil 18 mesos de multa per un delicte continuat d'amenaces contra el fotògraf Albert Garcia
El proper 13 de desembre, el nostre company Albert Garcia, fotoperiodista, coordinador de la secció de Fotografia del nostre setmanari i afiliat al SPC, torna a comparèixer als jutjats. No és la primera vegada que l'Albert pateix l'obsessió policial. El juny de 2007 ja va ser absolt en tots els termes per cobrir una protesta okupa contra una constructora, després de ser denunciat per la Brigada d'Informació de la policia espanyola. Aquest doble judici contra els Mossos torna a palesar l'obsessió policial contra la llibertat d'informació en general i contra la Directa en particular. Obsessió manifestada en el present cas en l'assetjament personalitzat i continuat en el temps per impedir la tasca professional del nostre company. En el primer cas, impedint violentament que fes la seva feina. En el segon, amb dues visites personalitzades al seu altra lloc de feina, per amenaçar-lo, obertament, per la tasca que desenvolupa a la Directa.
Avui, a la vista dels fets i després d'haver treballat durant molts anys per restablir la justícia i combatre la impunitat, us volem informar que diferents agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra seuran com acusats per les denúncies interposades pel nostre company. Han estat anys d'evitar les dilacions policials als jutjats, de sortejar obstacles, de provar de no desistir. En aquest sentit, com a primera victòria, cal assenyalar que l'habitual dinàmica de creuar denúncies falses -tu em denuncies, jo et denuncio- per part dels Mossos s'ha estavellat. Les dues denúncies contra Albert Garcia ja han estat arxivades i sobresegudes. I ara es jutjarà la prepotència, la impunitat i fins i tot la xuleria amb que actuen determinats agents de la Brigada Mòbil, que sembla que disposin de carta. En aquesta crua realitat és particularment greu el cas de l'agent de la Brigada Mòbil Jordi S.S., amb TIP 7289. L'agent va visitar en dues ocasions consecutives l'Albert al seu lloc de feina -un bar de les Rambles de Barcelona- per dur-lo a un portal contigu i amenaçar-lo reiteradament, colpejar-lo i assegurar-li que si seguia amb la seva feina tindria problemes seriosos. No endebades i a la vista dels fets acreditats, la fiscalia demana ja per a aquest agent 18 mesos de multa per un delicte de coaccions continuades.
A l'espera d'una sentència condemnatòria, ja anunciem que exigirem l'expulsió definitiva de l'agent així com la depuració d'aquesta d'actituds, més pròpies de la màfia i de règims autoritaris que de la defensa dels drets, llibertats i garanties fonamentals.
No ens callaran mai: ni impunitat, ni brutalitat, ni assetjament.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes.
|
|
|
