La importància de la tasca de distribució.
Vols sumar-t'hi? La Burxa et necessita!

La distribució: un eix vital de La Burxa

Uns peus a pas decidit caminen pels carrers del barri. No és una passejada, tenen una ruta marcada; darrere seu, un carro de la compra ple de paper alenteix la seva marxa. La tinta que omple el paper té un missatge clar, notícies fresques i un destinatari anònim: la persona que agafi un exemplar del periòdic de comunicació popular la burxa d’un dels seus punts de distribució.

I és que la distribució és, sens dubte, un del eixos vitals del periòdic. Cada mes, nevi, plogui o faci una calor que espetegui les pedres, es distribueix la quantitat de 5.000 exemplars. No és un esforç inútil, sinó que serveix perquè la feina feta a la redacció, la maquetació i la correcció arribin a les mans dels seus destinataris, totes aquelles persones interessades a conèixer què passa als nostres barris des d’una perspectiva diferent dels mitjans oficials.

On es distribueix?

La burxa es distribueix a tot tipus de locals: des de centres socials okupats a centres cívics municipals, des de forns de pa a perruqueries, des del Mercat de Sants al d’Hostafrancs, des de bars a gimnasos, des de l’ambulatori al locutori; gairebé qualsevol lloc és vàlid per a la comunicació popular.

La primera tirada feta a fotocòpia del periòdic va tenir poca volada, no va ser fins que vam treure la publicació en impremta que no se’n va començar a fer una distribució més àmplia; en arribar el format diari aquest va trencar els límits del barri i es va estendre pels barris veïns. De tant en tant, també hi apareix la mà amiga, que passa pel barri i agafa uns quants exemplars per dur-los al seu poble, a la seva ciutat o a la universitat i fa que, d’alguna manera, es conegui la feina feta al barri de Sants a d’altres racons del país.

Ja són més de 200 punts de disribució! Consulta'ls!

A poc a poc, s’ha anat conformant al barri una xarxa de locals que cada principis de mes reben el periòdic. Per fer arribar La burxa al màxim de racons del barri, una desena de persones s’han compromès a fer aquesta feina. Es tracta d’una tasca una mica feixuga, però força reconfortant, sobretot quan tot just deixar el gruix de Burxes a la barra del bar, o a la taula de l’estanc, ja hi ha una mà que agafa silenciosament la primera portada, o veus algú que camina pel carrer amb la burxa oberta.

Punts de distribució

la burxa vol transmetre un agraïment als més de 200 locals que ens fan de punt de distribució perquè la seva col·laboració és imprescindible per al desenvolupament del periòdic.

Puc començar a distribuir ara mateix?

Per ser distribuïdora no cal esperar que una zona es quedi sense repartidor, ni tampoc calen preparatius gaire complicats. Sempre es pot fer una zona nova, o bé alleujar la càrrega d’algú que està fent més tros del compte.

Només cal posar-se en contacte amb la burxa, i veure quina zona va millor. I si en veure el mapa descobreixes que “La zona per on m’aniria bé repartir ja està coberta...” no et facis enrere! Pot ser que la persona que hi reparteix ho faci perquè no hi ha més remei, o bé que no hagis pensat que també pots distribuir més enllà de casa teva, de camí a l’institut o a vora de la parada de busos per anar a treballar.

Acabaré amb mal d'esquena?

Hi ha qui reparteix tres paquets de burxes (uns 600 exemplars) a múltiples punts, i n’hi ha que opten per repartir tan sols a un punt, però molts exemplars alhora (biblioteques, CAP...). Sigui el sistema que sigui, normalment les distribuïdores han de dur un pes considerable, però ningú no s’ha hagut de retirar de la distribució per motius de salut... Les Burxes estan còmodament empaquetades per poder-les dur al carro de la compra, a la cistella de la bici o al cotxet de les criatures.

Hi ha un mínim de Burxes a repartir si vull ser distribuïdora?

I ara! L’important és repartir, i sobretot dir-ho a la burxa per no solapar-se amb ningú. Si vas a repartir a algun punt que no et ve de pas i resulta que algú ja hi ha deixat Burxes, pot fer il·lusió, però, depenent de l’estat de cansament, també pot desanimar.

I el volum de feina que es vulgui assumir depèn de cadascú: l’important és que cada mes arribi a tots els punts! S’ha de tenir en compte que hi ha persones que només esperen la primera setmana de mes per poder anar al forn de pa i trobar-hi la muntanyeta de Burxes, amb totes les novetats del barri: no podem decebre-les.