Recentment s'ha presentat el llibre "De la protesta al contrapoder; nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana", una obra d'Enrique Leiva -advocat, escriptor i politòleg-, Ivan Mirò -veí de Sants i membre del centre de documentació i llibreria "La Ciutat Invisible", i Xavier Urbano. El llibre ha sortit al carrer de la mà de Virus Editorial.

Aquest és un relat que interpela a les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut -i encara està en marxa- les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de
la política representativa, unes petites tremolors de vida col•lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha conceptualitzat com a moviments socials.

L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjans dels anys noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.
Amb la precarietat com a substrat que atravessa qualsevol tipus de pràctica en el social, comencem el recorregut per a (re)trobar les potències de les noves formes d’agregació. Formes horitzontals i viscudes de fer política que superin la crisi de la representació: a partir d’una desobediència que arrenca amb la insubmissió, s’escampen territorialment amb el moviment de les okupacions i altres experiències de reapropiació urbana, i s’expressen, es coordinen i afronten les seves contradiccions a partir del denominat cicle de lluites globals.

Una autoorganització, no exempta d’assetjaments, que pot ser entesa com la iniciativa de part del social per a superar les hipoteques de la transició i els blindatges de l’actual democràcia autoritària de mercat. Que pot ser entesa com la recerca de formes d’intervenció política ajustades a una vida quotidiana precaritzada, a l’emergència de noves subjectivitats, a l’expressió d’una nova cooperació autònoma. La relació sovint silenciosa entre precarietat, desobediència i autoorganització enceta nous processos constituents, esquerda el bloqueig d’una vitalitat social fins ara sobredeterminada pel pes esclafant de l’estat-democràcia i per la insuportable omnipresència de la mercantilització. Expressions de confrontació i d’alternativitat; traces d’un moviment que, més enllà de la protesta, esbossa contrapoder.

Copyright 2007. All Rights Reserved.